MiFID – Llei 8/2013
La Directiva MiFID (Directiva relativa als mercats dinstruments financers) és la denominació de la normativa europea que regula els aspectes relacionats amb la prestació dels serveis dinversió i el funcionament dels mercats. A Andorra, aquesta normativa queda regulada a la Llei 8/2013, de 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera i les operacions amb derivats extraborsaris i de finançament de valors, així com al seu Reglament de desenvolupament. Per a més informació: +376 88 88 88
- Augmentar la protecció de l’inversor
- Garantir la transparència i el correcte funcionament dels mercats
Tots els productes financers es classificaran segons el grau de dificultat per entendre’n les característiques i el risc associat al producte, amb l’objectiu d’adaptar les normes de protecció a l’inversor que siguin aplicables.
- Productes no complexos: són aquells productes que, a causa de les seves característiques i riscos, la informació disponible, la cotització al mercat, etc. són més fàcils dentendre per un client. Per exemple, accions cotitzades, abonaments de l’estat, fons UCITS – OICVM, etc.
- Productes complexos: són aquells que, per les seves característiques i riscos, poden ser més difícils de comprendre pel client. Per exemple, derivats, estructurats, capital privat, etc.
Els clients es classifiquen segons el seu nivell de coneixement i experiència als mercats financers, així com per la seva capacitat per assumir els riscos derivats de les seves inversions.
- Client minorista: són fonamentalment tots els particulars, ja siguin persones físiques o jurídiques, que no inverteixen de manera professional. Els clients detallistes són els que menys coneixement i experiència tenen als mercats financers i, per aquest motiu, gaudeixen del màxim nivell de protecció.
- Client professional: són els clients que disposen de lexperiència, els coneixements i la qualificació necessaris per prendre les seves pròpies decisions dinversió i que tenen la capacitat de valorar els riscos inherents a aquestes decisions. Per tant, el nivell de protecció que se’ls atorgarà serà inferior a un client minorista.
- Contrapart elegible: són els inversors institucionals com ara bancs, entitats financeres d’inversió, companyies d’assegurances, societats gestores, OIC (fons d’inversió i SICAV), organismes internacionals, etc. La Llei estableix un nivell d’informació i de protecció bàsic per a aquests clients, ja que, per la seva pròpia naturalesa, s’entén que actuen de manera directa i freqüent als mercats financers.
La normativa vigent estableix, en certs supòsits, la necessitat d’obtenir informació sobre els coneixements i l’experiència dels clients, els objectius d’inversió i la situació financera en funció del tipus de servei que se’ls prestarà i la classificació. Aquesta informació es demanarà a través dels tests de conveniència i idoneïtat, que s’efectuaran amb caràcter previ a la prestació del servei d’inversió. L’objectiu és poder oferir als clients productes o serveis adequats a les vostres necessitats.
- El test de conveniència es duu a terme al servei de recepció i transmissió d’ordres (RTO) per determinar si el client disposa dels coneixements i de l’experiència necessaris per operar amb l’actiu.
- El test d’idoneïtat es duu a terme als serveis de gestió de carteres i assessorament en matèria d’inversió per determinar tant els coneixements i l’experiència necessaris per operar amb l’actiu com per comprovar que aquest actiu s’adeqüi als objectius, el perfil de risc i la situació financera del client.
Per obtenir el millor resultat possible s’adopten mesures raonables de cara a les operacions dels clients, tenint en compte el preu, els costos, la rapidesa i la probabilitat en l’execució i la liquidació, el volum, la naturalesa o qualsevol altra consideració pertinent per a l’execució de l’ordre. La Llei 20/2018, de 13 de setembre, reguladora del Fons andorrà de garantia de dipòsits (d’ara endavant, Fagadi) i del Sistema andorrà de garantia d’inversions (d’ara endavant, Sagi) estableix sistemes de protecció per als titulars de dipòsits i inversions. L’entrada en vigor d’aquesta llei suposa un increment de la protecció dels titulars de dipòsits i inversions i proporciona seguretat i confiança al sector bancari del Principat.
- Són beneficiaris del Fagadi els dipositants físics i jurídics, independentment de la seva nacionalitat, que mantinguin dipòsits a Crèdit Andorrà, SA.
- Són beneficiaris del Sagi els inversors físics o jurídics, independentment de la seva nacionalitat, que mantinguin inversions dipositades, administrades o en custòdia a Crèdit Andorrà, SA.
L’import garantit pel Sagi i el Fagadi queda fixat, com a màxim, en 100.000€ per client i entitat. Aquest import es reemborsaria en cas que l’entitat no pogués fer front a les seves obligacions. Els clients de Crèdit Andorrà, SA s’adhereixen al sistema de protecció de dipòsits i inversions mitjançant la signatura dels formularis Sagi i Fagadi.
- Politica d’execució d’ordres:
La Política d’execució d’ordres se centra en l’adopció de mesures raonables per a l’obtenció del millor resultat possible per a les operacions dels clients, tenint en compte el preu, els costos, la rapidesa i la probabilitat en l’execució i la liquidació. volum, la naturalesa de loperació i qualsevol altre element rellevant en lexecució de lordre. A més, en aquest document es regulen els circuits i els sistemes de gestió d’ordres que permetin la seva ràpida i correcta execució i assignació, de manera que no es perjudiqui cap client quan es duguin a terme operacions per a diversos o es faci alguna negociació per compte propi amb clients.
- Politica de protecció d’actius:
La Política de protecció d’actius detalla les mesures adoptades per Crèdit Andorrà, SA per protegir els drets dels clients sobre els instruments financers i els fons que ens confien, per tal d’impedir la utilització indeguda d’aquests actius financers per compte propi, i establir registres que permetin distingir els actius titularitat de cadascun dels clients dels propis de l’entitat.
- Política de gestió de conflictes d’interès:
La Política de gestió dels conflictes dinterès té per objectiu establir els principis generals i els procediments dactuació per al tractament de conflictes dinterès, potencials o reals, que sorgeixin en lexercici de les activitats i els serveis dinversió i auxiliars.
- Politica d’incentius:
La Política d’incentius té com a objectiu establir un procediment d’identificació, anàlisi i comunicació als clients dels incentius lliurats o percebuts pel que fa a la prestació de serveis d’inversió o auxiliars.
- Informació precontractual per a clients minoristas
