MiFID – Llei 8/2013
Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.
Aquesta Llei, que modifica l’anterior llei 14/2010, estableix els principis establerts en la directiva comunitària coneguda com a MiFID (que són les sigles en anglès de la Directiva de mercats d’instruments financers), reforça les disposicions relatives a la protecció de l’inversor recollides a la legislació fins ara vigent i incorpora noves obligacions sobre l’ús d’informació privilegiada i la manipulació de mercat.
Per a més informació: +376 88 88 88
- Protegir els interessos de l’inversor.
- Garantir que l’inversor conegui els productes i serveis que adquireix i els riscos que s’hi associen.
- Fomentar la transparència i l’eficàcia.
La llei classifica els productes bancaris en complexos i no complexos.
Els productes complexos són aquells que, per les seves característiques, estan sotmesos a diferents factors de risc (liquiditat, volatilitat, tipus de canvi, etc.) i la complexitat dels quals requereix tenir uns coneixements i una experiència per comprendre’ls. Serien, per exemple:
- Accions preferents, obligacions convertibles, obligacions perpètues, etc.
- Fons d’inversió lliure (hedge funds).
- Derivats (futurs, opcions, warrants, caps, floors, assegurances de canvi, etc.).
- Productes estructurats tant de producció pròpia com aliena.
Són productes no complexos aquells que tenen un grau escàs de complexitat i risc, com ara accions que cotitzen en un mercat regulat, instruments del mercat monetari, etc.
Clients minoristes: Nivell máxim de protección
Clients professionales: Tienen experiencia, coneixements i la qualificació necessarària per prendre les seves decisions d’inversió i valorar els riscos inherents. Se’ls atorga un nivel de protección que els permeti prendre les seves pròpies decisions d’inversió.
Contraparts elegibles: Inversors institucionals.
Segons el tipus de producte o de servei es preveu fer:
- Test d’idoneïtat: Quan es presti un servei de gestió discrecional de carteres o d’assessorament, s’haurà de fer un test que determini el perfil de risc d’inversió de cada client, els coneixements i l’experiència que té del món financer, la situació i la capacitat financera i els objectius d’inversió perseguits.
- Test d’adequació: A l’hora de comercialitzar certs productes complexos, caldrà fer un test que acrediti que el producte és convenient per al client. Aquest test identificarà els coneixements i l’experiència que té en relació amb el producte sol·licitat.
- Contracte d’assessorament: Per als clients que vulguin contractar un servei d’assessorament consistent en recomanacions de productes.
- Política d’execució d’ordres:
Per obtenir el millor resultat possible s’adopten les mesures raonables per a les operacions dels clients tenint en compte el preu, els costos, la rapidesa i la probabilitat en l’execució i la liquidació, el volum, la naturalesa o qualsevol altra consideració pertinent per a l’execució de l’ordre.
- Política de protecció d’actius
Adopció de les mesures adequades per protegir els drets de propietat dels clients sobre els instruments financers i els fons que ens confien.
- Política de gestió de conflicte d’interès
Adopció de les mesures i els procediments de prevenció i gestió en les situacions identificades que puguin comportar conflictes entre els clients i Crèdit Andorrà o entre els mateixos clients.
- Política d’incentius
Adopció de les mesures per identificar, analitzar i comunicar als clients els incentius pagats o rebuts en relació amb la prestació de serveis d’inversió o auxiliars.
- Informació precontractual per clients minoristes
